dijous, 7 de maig del 2009

Avui fa 50 anys

Ara fa cinquanta anys, just avui, un dijous com avui, una parella de 25, després de 5 anys de festejar, entraven per la porta de l'església de Sarrià.
En sortir, van continuar allò que havien començat a les festes de Gràcia, van continuar el camí plegats.

I pel camí em van donar vida.
El regal més valuós.

I el camí segueix serpentejant, encara ara,
amb alts i baixos, alegries i tristors.

50 anys junts.

Quin goig feien. Us asseguro que el segueixen fent.

Sentiu l'emoció que sento jo. Jo ja no arribaré mai a aquesta fita.

Us estimo.

3 comentaris:

  1. Eulàlia,

    Moltes felicitats per aquesta felicitat -valgui la redundància- que comparteixes. I que la vida protegeixi la vida -torni a valdre- que els teus pares t'han donat.

    ResponElimina
  2. Gràcies Joan.
    Suposo que tots necessitem aquesta protecció de la vida per la vida.
    Sentir-nos estimats.
    Sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  3. Eulàlia,

    fa pocs dies vaig perdre al pare.
    El 6 de juny haguèssin fet aquests meravellosos 50 anys de casats, més 6 de promesos. La meva mare no podrà refer la seva vida com una persona de la nostra edat, així que, endavant amb la vida.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails