La mirada profunda
dels teus ulls foscos i lluents
em travessa,
i sento trencar-se alguna cosa per dins,
mentre em mires sense poder veure'm
a través del vidre del televisor.
Tapat amb mantes deixades
encara tremoles, superant
la hipotèrmia del trajecte.
Perseguies viure millor.
Fugir de la fam.
Allunyar-te de la desesperança.
Córrer
cap a aquella
societat acollidora.
Ara et retornaran.
Fins que puguis,
de nou,
passar pel malson
que et dugui al somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada