Plou intensament.I la pluja m'acompanya en el meu estat d'ànim trencat, impotent, desesperat.
Sento l'aigua espetegar contra les pedres del pati i miro per la finestra les fulles gotejant i caient dels arbres en aquesta tardor tant trista que estic vivint.
Les llàgrimes em llisquen per les galtes talment com la pluja llisca per aquestes fulles. Quina imatge més típica, què poc original. Què típic, tot plegat.
No puc treure'm de sobre el sentiment de perdre constantment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada